finalment… el podcast

1 Juny 2010 at 11:47 (de moment, aquest blog no té categories...) (, )

SETENA TASCA (i II)

No sabeu pas el que m’ha arribat a costar fer aquesta entrada! Al final ho he aconseguit, sense que el podcast sigui cap meravella. No sabia gaire què fer, i quan vaig rellegir l’article de la Marta, que hi tenia penjada la recepta del tiramisú, em va venir la idea.

Com que m’agrada molt cuinar, i amb la meva germana havíem de fer les postres per celebrar l’aniversari del nostre pare, vaig pensar que si mentre ho fèiem ho anàvem gravant amb la càmera de fotos ja tindria el podcast preparat. Res més lluny de la realitat perquè, com que la recepta era llargueta, després he hagut de retallar les escenes i enganxar-les, i això m’ha fet suar la cansalada!

El pastís que vam triar és un pastís de poma engrunat, que vam treure del blog de La cuina de casa. Aquest blog el consultem sovint des de fa temps, i gairebé totes les receptes que hem provat surten delicioses, i a més estan molt ben explicades. Si us agraden els pastissos de poma, us aconsello que proveu de fer aquest, perquè és d’aquells que sempre surten bé. Nosaltres el vam acompanyar de gelat de vainilla, i ens va agradar molt a tots.

Un cop descarregats a l’escriptori de l’ordinador els sis arxius que vam gravar amb la Carme, em vaig baixar TOTS els programes d’edició de vídeos que hi ha al centre de programari de l’Ubuntu. Després de provar-los un per un i estirar-me dels cabells una bona estona, desesperada per la meva ineptitud, em vaig decantar per Kino: em semblava un dels més senzills, però em permetia retallar i enganxar escenes, que és el que jo necessitava. Pel que diuen, és semblant al Movie Maker de Windows (que jo no he fet servir mai).

La meva idea inicial era fer un vídeo força diferent del que trobareu a continuació. Volia posar-hi algun títol i caràtules entre escena i escena, però no me n’he sortit. I el resultat final és un sol arxiu on s’enllacen les diferents escenes l’una darrere l’altra; és mooolt simple, però ja comptarà per l’exercici (espero!).

Aquí teniu el resultat (la que parla i remena sóc jo, i la pinche de cuina, que a més gravava, és la meva germana):

Enllaç permanent 25 comentaris

podcàsting

19 Mai 2010 at 0:37 (de moment, aquest blog no té categories...) (, )

SETENA TASCA (I)

El terme podcàsting prové de l’acrònim anglès format per les paraules POD (play on demand) i broadcasting, i defineix la tècnica per crear i difondre arxius de so i/o de vídeo per internet que permet que l’usuari se’ls pugui descarregar al seu ordinador de manera automàtica, per mitjà de subscripcions, i escoltar-los o veure’ls quan vulgui, ja sigui des de l’ordinador mateix o bé, especialment, des d’un reproductor portàtil. I el podcast és el fitxer de so o de vídeo destinat a la difusió per podcàsting.

De nou, us poso el vídeo de Common Craft, que ho explica a la perfecció:

Pel que fa als vídeos, a internet en trobem en diferents formats, com per exemple .mov (Quick Time Movie), .avi (Audio Video Interleaved), .mpeg (Moving Picture Experts Grou), .flv (Flash Video).

Quant a les plataformes que permeten agregar els podcasts, apostaré pel programari lliure:

  • Gpodder i PenguinTV permeten subscriure’s a podcasts d’arxius d’àudio i de vídeo i descarregar-ne el contingut.
  • Amarok és una eina per gestionar i reproduir arxius de música que també permet la subscripció a podcasts.

La veritat és que no sóc gaire consumidora de podcasts. Mai no hi he estat subscrita, però el que sí que he fet alguna vegada és descarregar-me d’internet puntualment algun arxiu de so o de vídeo que m’interessava i que no podia escoltar o mirar en el moment en què es difonia per la ràdio o la televisió. De la ràdio, per exemple, temps enrere em descarregava sovint els arxius del programa Delicatessen de l’Albert Puig, d’ICat FM, i els escoltava quan em venia més de gust. En format vídeo, em descarrego cada dimecres sens falta els capítols de Lost subtitulats en català des de la pàgina de Lost/perduts. Reconec que hi estic enganxadíssima!

Ara que havia de fer l’article, he investigat una mica més sobre el podcàsting, i he trobat pàgines interessants que us enllaço tot seguit:

  • Mossegalapoma, un podcast que originàriament era sobre tecnologia però que ha anat evolucionant cap a temes diversos. Us recomano que no us el perdeu, que és molt interessant i molt complet, i està molt ben fet.

  • Biblosfera, una bona iniciativa de lectura de fragments dels llibres ressenyats. Llàstima que no ha tingut continuïtat.

  • Noensabemres, un podcast d’actualitat que han creat dos periodistes.

  • El cercador de podcasts Audioencatalà, que recull els programes de les principals ràdios catalanes.

Jo encara no n’he fet mai cap, de podcast, però per completar aquest article estic decidida a fer-ne un. Almenys ho intentaré…


Enllaç permanent 5 comentaris

recomanacions en social media per a la UVic

16 Mai 2010 at 22:48 (de moment, aquest blog no té categories...) (, )

SISENA TASCA

En primer lloc, per explicar què és això del social media, incloc un vídeo adaptat d’una presentació de Marta Z. Kagan. La presentació original se centra en l’ús del social media amb objectius de màrqueting publicitari. Jo l’he escurçada, perquè el que m’interessava era el començament, en què es parla de social media més en general, per fer la introducció d’aquest exercici.

Les noves tecnologies de la informació i la comunicació han transformat completament la societat en què vivim, i una de les conseqüències de l’accés general a internet és el creixement exponencial de la informació que s’hi publica. Com hem anat veient al llarg d’aquesta assignatura, la xarxa també ofereix una sèrie d’aplicacions per gestionar aquest boom informatiu.

Crec que les institucions de l’àmbit educatiu, i especialment els centres universitaris, haurien de ser capdavanteres en l’aplicació d’aquestes eines de la web social, perquè aquesta seria la millor manera de fer pedagogia i familiaritzar els alumnes amb l’ús de tots aquests recursos. Però, com ja han dit algunes companyes de l’assignatura en els articles que s’han anat publicant, el campus virtual de la UVic queda molt lluny de ser un espai 2.0.

El ventall de ginys que la web de la UVic podria incorporar és molt extens però, tenint en compte que en aquest sentit s’ha de començar de zero perquè ara mateix no n’utilitza cap, a continuació esmentaré només alguns dels més populars i accessibles.

  • Eines per facilitar la comunicació: blogs, eines de microblogging com ara Twitter, xarxes socials com per exemple Facebook.
  • Eines per fomentar la col·laboració: wikis per al treball en grup o marcadors socials com pot ser Delicious.
  • Eines per gestionar avisos: RSS
  • Eines per compartir arxius multimèdia: fotografies (Flickr, Picasa), vídeos (YouTube), música (MySpace) i presentacions (Slideshare).

Penso que aquestes serien algunes de les eines bàsiques i imprescindibles que qualsevol web universitari hauria de tenir. Com a estudiants semipresencials, tot això ens ajudaria a canalitzar la manera com rebem la informació que es publica al campus virtual i ens permetia un aprenentatge més amè, alhora que es potenciaria la bidireccionalitat que caracteritza la web 2.0. Tot plegat facilitaria la interacció entre tots nosaltres, amb la qual cosa s’enriquiria la nostra experiència educativa.

Com es fa evident, la UVic està quedant enrere en la implementació del social media. Em sumo al que ja han expressat unes quantes companyes, i espero que aquesta tendència es capgiri ben aviat.

Enllaç permanent 6 comentaris

xarxes socials

29 Abril 2010 at 11:01 (de moment, aquest blog no té categories...) (, )

CINQUENA TASCA

En aquest exercici, en Javier ens demana que, després de llegir el seu article sobre xarxes socials en relació amb la informació i la documentació, donem tres exemples de xarxes socials. Han de ser tres exemples que no surtin en l’informe, i que cap altre company no hagi esmentat. Per tant, val més que m’hi afanyi, perquè si en el senyor article que ha escrit ell ja n’apunta una pila, quan els companys s’hi posin em fa l’efecte que cada cop serà més difícil trobar res més…

Una xarxa social és un lloc web en què es reuneixen persones que comparteixen afinitats i que estan interessades a intercanviar informació. La particularitat que tenen les xarxes socials virtuals és que el portal on s’allotgen proporciona els recursos perquè aquestes persones es comuniquin entre si.

De nou, poso un vídeo de CommonCraft: Social Networking in Plain English. M’agraden molt aquests vídeos, perquè són molt il·lustratius. Tot i que només parla de les xarxes socials personals, el que diu és extrapolable a les xarxes professionals.

Un exemple de xarxa social virtual és Bebo, una comunitat a internet horitzontal, és a dir, de tipus generalista. El format i el funcionament és semblant al del més conegut Facebook i, igual que passa amb aquesta altra xarxa, algunes biblioteques s’hi donen d’alta per comunicar-se amb els usuaris. L’exemple és de la biblioteca pública de Thames, de Nova Zelanda.

En aquesta pàgina, la biblioteca té enllaçades diverses amistats, que tant poden ser usuaris com altres professionals bibliotecaris; publica ressenyes de llibres, pel·lícules i CD, o bé fa enquestes als usuaris sobre freqüència d’ús de la biblioteca i gustos de lectura. Una eina interessant és la línia del temps, que la biblioteca aprofita per penjar les últimes novetats adquirides, amb imatges incloses.

Aquesta pàgina, però, fa temps que no s’actualitza, i això serveix per evidenciar un dels perills que té aquesta facilitat d’accés a la xarxa: tothom s’engresca a posar en marxa un blog, però mantenir-lo implica una dedicació i, llavors, els abandonaments són massa freqüents.

Un altre recurs interessant és Delicious. Es tracta d’una eina per generar una mena de llista de favorits a la xarxa. Un cop creat el compte, hi podem anar agregant diverses pàgines web, i organitzar-les en subgrups o afegir-hi etiquetes. És una manera de tenir una llista de recursos virtual, disponible en des de qualsevol lloc, en comptes de tenir-lo a l’escriptori de l’ordinador, molt limitada a un únic aparell informàtic. Delicious també permet cercar un altre usuari i, en cas que aquest tingui un perfil públic, veure els recursos que té en el seu compte, que llavors, si ens interessen, els podem agregar al nostre.

Aquesta eina també és de caire generalista, però resulta molt útil per a la feina diària d’un professional de la informació i la documentació, ja sigui tenint un compte personal com gestionant un compte col·lectiu per a tots els treballadors del centre. La biblioteca Salvador Allende, de Girona, per exemple, fa servir aquest recurs per administrar i compartir els enllaços.

Un exemple de xarxa social vertical, és a dir, especialitzada en un tema concret, seria Soopbook, que es defineix com una “comunitat de llibres socials” en què els usuaris registrats poden llegir i escriure llibres en línia, individualment o de manera col·laborativa. El portal també serveix per fer amics que tinguin els mateixos gustos literaris. En l’àmbit de les biblioteques públiques o de centres educatius, pot ser un molt bon recurs per al foment de la lectura i l’escriptura.

Com he dit repetidament, no trobo gens interessant l’ús d’internet per publicar qüestions personals, com ara les fotografies de les vacances o l’estat d’ànim del moment, però la xarxa és un mètode de difusió molt potent que sí que val la pena aprofitar professionalment. Avui en dia ja no es pot imaginar un món sense internet, i cal que els professionals de la informació i la comunicació ens formem en l’ús d’aquest mitjà, tant per traspassar les limitacions físiques de la biblioteca i arribar a molts més usuaris com per aprendre i enriquir-nos nosaltres mateixos.

De tota manera, si decidim pujar al carro de les xarxes socials a internet, cal fer-ho bé. La bibliotecària especialitzada en xarxes socials Anna Brown dóna tres consells bàsics a la seva pàgina web:

  • No fer servir un nombre exagerat de xarxes socials per difondre la biblioteca. Val més triar un o dos portals i concentrar-nos en aquests.
  • Tenir contents els contactes perquè, en cas de tenir usuaris descontents, la xarxa social és un mitjà molt potent per difondre-ho, i això evidentment perjudicaria la institució.
  • Fer un seguiment constant dels missatges i respondre’ls amb freqüència per mantenir el portal actiu.

Enllaç permanent 2 comentaris

biblioteques.cat

24 Abril 2010 at 6:36 (de moment, aquest blog no té categories...) ()

La Subdirecció General de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya aprofita la diada de Sant Jordi per estrenar blog: http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/canalbib/. I sabeu què? El blog també està fet amb WordPress 😉

A part de la presentació de la iniciativa, en la primera entrada hi trobareu també el conte electrònic d’aquest any: La mort i el bibliotecari, de Jaume Pòrtulas.

Enllaç permanent 1 comentari

que passeu un bon dia de sant jordi!

23 Abril 2010 at 7:00 (de moment, aquest blog no té categories...)


Enllaç permanent 1 comentari

microblogging: twitter

16 Abril 2010 at 9:59 (de moment, aquest blog no té categories...) (, )

QUARTA TASCA

El microblogging és la publicació de missatges curts (d’uns 140 caràcters com a màxim) per difondre el que s’està fent en un moment concret. Hi ha diverses opcions per enviar els avisos: des d’una pàgina web, per SMS, per correu electrònic, etc.

Twitter, nascut el març del 2006, va ser el primer servei de microblogging. Més tard van aparèixer serveis semblants, com per exemple Pownce (ara reconvertit en Six Apart) i Jaiku.

El microblogging és una eina interessant per la rapidesa en la difusió dels missatges: les informacions es publiquen al mateix moment que sorgeixen i es distribueixen automàticament per RSS. Així, tothom que hi estigui interessats s’hi pot subscriure i rebre les últimes actualitzacions directament al telèfon mòbil en forma d’SMS.

Penso, i crec que la majoria coincidirem, que crear un compte de Twitter d’àmbit personal per anar explicant el que fem a cada moment (si estic estudiant, si surto a fer una volta per la ciutat o si o si m’estic tallant les ungles del peu!) no té cap mena d’interès per a ningú. Però en l’àmbit professional pot ser un recurs molt útil ja que, com que el tipus de missatges que s’hi publiquen són anuncis curts de fets puntuals i, sovint, efímers, una biblioteca pot informar els seus usuaris de manera ràpida d’una aturada momentània del servei de préstec, del retard en el començament de l’hora del conte, o de l’última novetat rebuda.

En el món bibliotecari, hi ha exemples de tota mena:

  • Biblioteques públiques, com per exemple els Idea Store de Londres, un nou model de biblioteca pública que es defineix com la conjunció de tres grans pilars: Library Learning Information. En el Twitter d’Idea Store hi trobareu des de missatges referents a les activitats que s’hi duen a terme fins a notícies relacionades amb els usuaris i la lectura.
  • Biblioteques universitàries, com la biblioteca universitària de Cambridge i la de la universitat Carlos III de Madrid, que publiquen informacions relacionades amb horaris, fons, activitats, i amb remissions a les pàgines web respectives.
  • Biblioteques especialitzades, com ara la biblioteca del CEJFE (Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada), del Departament de Justícia.
  • I com a exemple d’acció cooperativa, hi ha CanalBib, gestionat per la Subdirecció General de Biblioteques de la Generalitat amb l’objectiu de difondre i compartir les activitats de les biblioteques de tot Catalunya.

Un altre col·lectiu que està començant a aprofitar els beneficis de Twitter és l’empresarial. Trobem, per exemple, Terminal A, que aprofita aquesta eina de missatgeria instantània per fer arribar als possibles clients les últimes ofertes. També SocSoft, una empresa basca dedicada a la consultoria social a la xarxa i al desenvolupament d’aplicacions per a l’ecosistema. Molt immersos en aquest món virtual, aprofiten Twitter per difondre els seus productes i serveis, així com per ressenyar les notícies de diversos mitjans de comunicació que se’n fan ressò. Un últim exemple podria ser l’empresa de telecomunicacions Suïssa Swisscom, que informa dels moviments empresarials de la mateixa empresa.

Segons escriu José A. del Moral en l’article Guía de uso de Twitter en la empresa, els usos més habituals d’aquesta eina com a recurs empresarial són: relacions públiques, atenció al client, comerç electrònic, increment de la producció interna, realització de pagaments. Si teniu pensat obrir un compte de Twitter per a la vostra empresa, una bona idea pot ser consultar abans Twitter 101, una guia específica en aquest sentit.

En l’àmbit polític també s’està implantant l’ús d’aquesta eina. Així, es poden seguir tant perfils individuals, com ara el del mateix president dels Estats Units Barack Obama, com esdeveniments col·lectius, com per exemple el Fòrum Econòmic Mundial.

I, com sol passar a internet, hem d’anar molt amb compte amb el que hi publiquem i la manera com ho fem, ja que sempre hi ha el perill que les nostres dades es tractin de manera inadequada. Un exemple és el que li va passar a la directora de la Biblioteca Nacional de España. El País publicava la primera notícia el 17 d’octubre del 2007: La directora de la Biblioteca Nacional apuesta por Twitter, i al cap de tres dies havia de rectificar: La directora de la Biblioteca Nacional, suplantada en Twitter. I compte amb el que hi escriviu!, perquè tots els missatges publicats a Twitter queden arxivats a la Biblioteca del Congrés dels EUA.

Refermo el que deia al principi de l’article sobre l’ús de Twitter per a qüestions merament personals. Respecte a això, mireu el vídeo Twouble with Twitters, de SuperNews!

El vídeo m’ha fet molta gràcia, el que no me’n fa tanta és que hi ha molta gent que realment hi està enganxada, com aquests que voleien per aquí. I m’identifico plenament amb l’opinió d’aquest xicot que s’escandalitza.

Com a eina professional, en canvi, Twitter sí que és un molt bon recurs.



Enllaç permanent 7 comentaris

RSS

26 Març 2010 at 12:46 (de moment, aquest blog no té categories...) (, )

TERCERA TASCA

Segons el diccionari, els RSS (Really Simple Syndication) són una família de formats de fonts web codificats en el llenguatge de programació XML. Deixant la definició tècnica de banda, els RSS són una eina que permet fer un seguiment de les novetats que s’han publicat a les pàgines web que ens interessen sense haver-les d’anar consultant una per una.

A través d’un programa anomenat agregador, ens podem subscriure als llocs web que ens interessin, com ara blogs o portals de notícies, i llavors, quan hi hagi alguna actualització en una d’aquestes pàgines, automàticament rebrem un missatge al nostre compte. Per subscriure’ns, només cal prémer la icona que representa els RSS de la pàgina web que estiguem visitant i anar seguint els passos que ens indica, o bé agregar l’URL al nostre compte.

Alguns agregadors de distribució lliure són, per exemple, Akregator, Google Reader, Sage (que és una extensió per al Firefox) o Bloglines.

Feu una ullada al vídeo RSS in plain English. En menys de quatre minuts fa una explicació molt amena i didàctica dels RSS. L’he posat en anglès perquè trobo que és molt més bo així que en la versió traduïda, però a la pàgina de Commoncraft el trobareu en castellà, també.

Realment, aquesta és una eina molt útil per superar l’allau d’informació que hi ha a internet, de la qual ens queixàvem molts al principi d’haver creat el blog. Em sembla que no puc esperar més a donar-me d’alta en un agregador d’aquests, per no perdre més temps visitant tots els webs que m’interessen repetidament. Javier, quin ens recomanes?

Enllaç permanent 2 comentaris

quinze enllaços

14 Març 2010 at 11:51 (de moment, aquest blog no té categories...) (, )

SEGONA TASCA

Quan vaig llegir l’enunciat de l’exercici, el primer que em va venir al cap és la gran nevada que es va produir dilluns (8 de març). Em sembla que és la notícia més impactant d’aquests últims dies, sobretot a les terres gironines, perquè és un fet proper que ens va afectar molt directament. Malauradament, cinc dies després del temporal, les repercussions d’aquest fenomen encara són ben presents en moltes zones, ja que molts ciutadans estan, des de principi de setmana, sense subministrament elèctric.

El mateix divendres dia 12, quan vaig veure el post amb la tasca que hem de fer, vaig sentir per la ràdio que havia mort l’escriptor Miguel Delibes, una referència de la literatura castellana. De les notícies relacionades amb el món del llibre també n’hem d’estar al cas, si treballem en biblioteques.

Llavors em vaig adonar que la majoria de notícies que criden la nostra atenció són males notícies, i vaig decidir capgirar aquesta tendència i continuar enllaçant només bones notícies. La cerca no ha estat gens fàcil però sembla que al final ho he aconseguit!

En l’àmbit internacional, ha estat important l’alliberament de la cooperant Alicia Gámez, segrestada des de feia tres mesos per Al-Qaida. I també és positiu el gest d’Obama de donar a deu ONG els diners que va guanyar amb el premi Nobel de la Pau. Bé, de calés tampoc deu anar malament, el senyor, i no sé fins a quin punt és un gest interessat, però el cas és que aquestes ONG tindran uns ingressos considerables, i això és bo.

També m’ha cridat l’atenció la nova acció del cuiner Ferran Adrià, que col·labora amb l’hospital Clínic per crear menús per a diabètics. Relacionada amb la sanitat, i molt més anònima, és la donació d’un ronyó totalment altruista per fer un trasplantament; un acte que cal aplaudir! També de l’àmbit sanitari seria l’artteràpia que estan duent a terme a l’hospital Sant Joan de Déu amb nens amb trastorns mentals.

Tornant cap a Girona, us vull ensenyar com ha quedat de maca la catedral de la ciutat després de les obres de restauració i neteja dels murs, que han durat gairebé dos anys!

I pel que fa a la mobilitat ferroviària, que sempre ens en queixem, adjunto una notícia esperançadora: la promesa de millores a la línia de tren que enllaça Barcelona amb la Cerdanya i el Ripollès, tan precària actualment.

Aquests dies, a les biblioteques de tot Catalunya, estem vivint un canvi important: la implantació del nou sistema de gestió bibliotecària, el Millennium. En general, el personal se’n queixa força, però a mi no em desagrada pas del tot. Si no fos per la lentitud exagerada, té coses que trobo prou bones. El que sí que és un pas endavant molt important és el nou OPAC, anomenat Argus, que facilita molt les tasques als usuaris, ja que els permet ser molt més autònoms.

I a l’àrea metropolitana de Girona, tenim una altra novetat, el carnet cultural, amb el qual els usuaris de les biblioteques de Girona i Salt obtenen descomptes i avantatges en teatre, música, museus, cinemes, llibreries, etc.

En el món del llibre a casa nostra també hi tenen lloc fets positius, com són la reedició de l’obra completa de Joan Maragall, aprofitant que aquest any vinent és el centenari de la mort del poeta, i l’èxit internacional que assoleix l’obra de l’escriptora Maria Barbal.

Em falta una notícia per arribar als quinze enllaços i, tot i que volia evitar parlar de futbol, perquè no hi estic gens interessada, l’acabaré posant perquè, de fet, per als culés l’eliminació del Madrid de la Champions és una molt bona notícia, no?

Apa, ja he fet la meva entrada amb els quinze enllaços!

Enllaç permanent 15 comentaris

la meva opinió

9 Març 2010 at 12:13 (de moment, aquest blog no té categories...) (, )

PRIMERA TASCA (i III)

Crec que estarem d’acord que actualment internet és un mitjà a l’abast de qualsevol institució i de gairebé tots els ciutadans d’un país desenvolupat (tot i que alguns ho siguin més que d’altres). És per això que considero que les biblioteques, com a entitat cultural al servei de la societat, han de ser-hi presents.

El blog és una opció molt bona per fer aquest acte de presència. Com ja comentat l’Emili en el seu post, un blog de biblioteca és una eina de fidelització d’usuaris, fomenta la participació, permet ampliar els serveis i les activitats, permet obtenir opinions dels usuaris sobre els serveis que s’ofereixen, etc. Hi estic del tot d’acord. Penso que, si bé els blogs personals que trobem a internet molt sovint són poc o gens interessants per a la majoria d’internautes (i llegir-los representa una despesa de temps que jo no estic disposada a fer), els blogs institucionals són, en canvi, un recurs molt útil.

També s’ha de tenir en compte, però, que per tal que el blog sigui una eina eficaç ha d’estar al dia, i això vol dir, sobretot, que s’hi haurà d’invertir temps. Crec que pensar en la gestió i el manteniment d’un blog és fonamental quan se’n posa en marxa algun, ja que un blog que no s’actualitza amb freqüència deixa de tenir sentit i deixa d’interessar als possibles receptors. Malauradament, ara la xarxa ja és ben plena de blogs abandonats…

També és veritat, però, que un allau d’informació massa constant pot ser contraproduent. Em sembla que la Montse B ho explica molt bé (els dos últims paràgrafs). Penso que s’ha de saber trobar l’equilibri perquè l’actualització del blog sigui prou continuada però no tan excessiva que arribi a produir un bombardeig d’informació.

En relació amb internet en general, i com a apreciació del tot personal, crec que jo dec estar feta a l’antiga, però davant la pantalla de l’ordinador no em puc concentrar de la mateixa manera que davant d’un document en suport paper. Per això, quan navego per internet faig justament això: navegar!, i no acabo amarrant en cap port. La facilitat amb què els enllaços ens permeten saltar d’una pàgina a una altra, a mi em provoca una dispersió immensa. I, també, la informació que llegeixo de la pantalla no la digereixo de la mateixa manera que ho faria si la tingués fixada en un paper.

Ampliant una mica la reflexió, deixant de centrar-nos només en els blogs i pensant ja en tot el que les noves tecnologies de la informació i la comunicació comporten, també trobo interessant l’apunt que fa la Marta M sobre els e-books. Jo crec que això només és el principi, ja que, a banda de llibres electrònics, les biblioteques estan començant a prestar molts altres serveis, com poden ser les descàrregues de música. En aquest sentit, les biblioteques daneses estan molt més avançades que les nostres. En l’article Com les biblioteques poden promoure la lectura a partir d’activitats basades en Internet, de Rolf Hapel, hi trobareu més informació. Per mi, són particularment interessants i innovadors els portals Bibliotek.dk (portal de cerca i comandes que permet als usuaris de qualsevol lloc del país accedir físicament a llibres, CD, DVD o revistes) i Netmusik.dk (servei bibliotecari que permet als usuaris de la biblioteca registrats descarregar-se més d’un milió d’arxius musicals en format MP3 per un període de préstec que oscil·la entre un i set dies i, després d’aquest període, l’arxiu de música s’esborra sol tret que l’usuari decideixi comprar-lo).

Per resumir breument el que penso, diria que internet ens ofereix una sèrie d’avantatges dels quals, com a professionals que treballem en biblioteques, podem treure molt partit, però la clau serà saber-ho administrar tot plegat i aprendre a dominar-ho prou perquè tot aquest fenomen tecnològic no ens acabi sobrepassant.

Enllaç permanent Feu un comentari

Next page »